Una tarda seca d’estiu, amb un sol radiant i la tranquil·litzant remor del riu Onyar. En Max, que era un noi molt tranquil i calmat, mai buscava ni trobava problemes. Li agradava passar les tardes a la vora del riu Onyar o bé passar-la pintant o llegint llibres, el podríem definir com un noi normal i el qual li agrada la soledat. Tampoc cal pensar que no tenia amics però no en va tenir mai de amics de per vida. Semblaven eternes les vacances fins que aquella tarda en Max va veure arribar a la seva germana gran, la Júlia. Feia anys que no es veien i semblava una altra, tenia els cabells llisos i rossos com l’or, malgrat tot semblava com si fos ahir quan la va veure marxar dient que estava cansada i que necessitava un canvi de vida. Tot i que semblava ahir, la veia realment canviada i molt gran. Es notava que aquest descans de la família li havia sentat realment bé. Altrament, no venia pas sola, l’acompanyava un noi alt i prim. 

​

-Júlia, I’m here!- shouted Max.

​

-Max?- asked Júlia.

​

-I’m in the second window of the blue house- said Max.

​

Finally Júlia arrived at home, they started to talk about their lives after that day. Júlia explained that when she left,  went to a house of a friend in Barcelona. There she started to learn English and worked in a bar during the nights because she had to pay some bills divided with her friend, Laura. Then she met Joan, his boyfriend, in the bar, they worked together. Then they decided that they were going to live in the same house. Joan started to work in a restaurant, he was the chef and now they live in a beautiful house in the middle of Barcelona, with a cute puppy called Max, because of his brother.

​

Después de hablar por un buen rato, Max descubrió que Júlia y Joan venían para quedar-se y que pretendían estar en Gerona por unos meses, Max, el perro, se quedó con Laura en Barcelona y con su novio Albert. Al cabo de un tiempo Júlia empezó a buscar un trabajo mejor, entonces por internet encontró uno en una tienda de moda, resulta que en Barcelona estudió diseño, de ropa y de interiores pero finalmente trabajó en una tienda muy famosa en la cual le pagaban muy bien y con el dinero que ganaba podía permitirse comprar material para su nuevo trabajo y ayudar a Joan a pagar la casa ya que antes, cuando no tenía un trabajo estable lo pagaba todo él.

​

Al cap d’un temps, la Júlia i el Joan van anar a viure junts, en Max va decidir que volia seguir el camí que va seguir la seva germana, va estudiar historia de l’art i ara com ja saps treballa com a pintor i és bastant famós.

​

-Que us ha semblat la història?- va preguntar la Júlia.

​

-Però mama, aquesta historia és la del tiet Max?- pregunta Clara.

​

-Clar filla, aquesta història és el que ens va passar un estiu, quan encara vivíem a Girona - explica Júlia.

​

-Noies va que ja és hora de dormir- diu en Joan.

​

-Bona nit pare, bona nit mare- acaba la Clara.