top of page

L’altre dia, una companya de classe, la Maria, em va explicar una història fascinant que li va passar fa aproximadament un any quan va anar a passar uns dies a Girona amb tota la seva família. Només arribar van decidir anar a visitar la Catedral de Girona, o més ben dit, l’espectacular Catedral de Girona. Quan van arribar davant de la catedral, van observar la llarga escalinata que portava verticalment cap a la gran façana barroca, que per si sola ja et convida a entrar. Van pujar l’escala i quan van arribar a dalt ben cansats es van sentir diminuts davant d’aquella entrada.

 

  • Look! It seams that here are shooting something. - Said the mother.

  • Can we come into and look? - Asked her son.

 

They went in and all of them were surprised because of the spectacular shooting that someone was doing there. Then Maria decided to ask to an elderly man what was happening there.

 

  • Excuse me, do you know what are they...

  • What are you doing here youngster? - Interrupted the man - Which are those strange clothes that are you wearing?

 

De repente María se dio cuenta, no era un rodaje, era la realidad. Se miró a si misma, iba diferente de todos, miró a su madre, a su hermana, a sus abuelos... toda la familia iba vestida como la mayoría, ella era la única y se sentía observada. Salió corriendo fuera y... el bar de al lado, el punto de información, todo había desaparecido! Ahora había una tienda donde se vendía ropa y armas para caballeros. 

 

La Maria es trobava sola al carrer, cada cop més espantada, no sabia que estava passant ni com reaccionar, aleshores va decidir anar cap a la Plaça de la Independència per poder saber si allà també s’havia transformat tot. Però quan va arribar a allà es va trobar que estava plena de gent, no podia veure res, per això va decidir enfilar-se a un bloc de palla que hi havia a una cantonada de la plaça, des d’allà dalt ho va veure tot, es va quedar molt sorpresa, cada cosa que veia l’impactava més. De cop i volta tota la plaça va esclatar en un crit, el duel havia acabat. La Maria acabava de veure com un home moria al seu davant, es va posar a plorar, no estava preparada per això. Va marxar cap al seu cotxe a refugiar-se, va pensar que allà tot estaria normal, com abans. Però el que va veure la va fer desesperar-se encara més, en comptes de cotxes tot eren carros de cavalls.

 

Todo había cambiado, se sentía sola, no tenía a nadie. Entonces se le ocurrió una solución, hasta que no entró con la familia en la catedral todo había sido normal. Sin dudarlo, fue directamente. Subió las escaleras corriendo y cuando se encontró delante de la fachada se quedó quieta. La observó un rato, no se atrevía a entrar. Finalmente lo hizo, pero una vez dentro... se quedó más sorpresa de lo que estaba. Ahora no había ni la gente actual, vestida como ella, ni los que había visto hasta ahora. En el altar vio a un hombre que estaba bautizando a un bebé, pero lo extraño era la gente que lo estaba mirando, eran los familiares, pero iban acompañados de robots. Decidió salir fuera y repetir el procedimiento que había hecho antes, pero cuando entró de nuevo no había cambiado nada, allí seguía habiendo un bautizo con robots observando.

 

She didn’t understand anything and she decided to repeat the same procedure.  First of all, she went to the Independence Square and there she saw a strange fountain. It wasn’t made of stone nor of metal, it was like the robots that she has seen in the cathedral, white and mechanical. The water was moving; doing long tours and changing its colour... it was a spectacular fountain.

 

Then she thought that she might go and see how was now her car. When she saw it she became astonished, it was a spectacular car. It seamed a spacecraft. She tried to go into and check it but she didn’t have the keys. She remained there before going the cathedral and she looked her car and the cars that were travelling by the street.

 

Al cabo de un rato decidió ir de vuelta a la catedral, cuando llegó allí entro rápidamente y lo que vio dentro la tranquilizó mucho, le parecía que ya estaba en su época, la actualidad. Se estaba haciendo misa y la gente iba vestida como ella, por fin se sentía igual que todos. Miró la catedral para ver si había su familia, pero allí dentro no estaba, ahora tenía otro problema que resolver. Salió fuera y allí, al lado de la puerta, se encontró toda su familia, asustada, cuando la vieron fueron hacia ella y la abrazaron enérgicamente.

 

Abans de marxar van estar una estona acabant d’observar la catedral per fora, mentrestant, la Maria es va quedar palplantada davant de la porta, aquella porta que li havia canviat tot, s’hi va fixar, la va observar amb deteniment i de sobte, a la dreta de la porta va veure-hi un missatge escrit a la pedra, s’hi va acostar silenciosament  i quan ja era allà ho va llegir: “La porta del temps”, això és el que posava, aleshores va palpar lentament amb la mà les lletres, les va resseguir notant com el seu volum anava passant poc a poc pels seus dits.

la porta del temps

Sinopsi

La Maria va anar a passar uns dies a Girona amb la seva família. El primer que van visitar va ser la catedral, on es pensaven que hi havia un rodatge, però un cop a dins la Maria va veure que era la realitat, havia viatjat en el temps.

bottom of page