PASSEJANT PER GIRONA

Girona começa a aparèixer després de la Caiguda de l’imperi Romà al s. V. Torna a renèixer al s. IX amb Girona. Comencem amb l’antiga ermita, església Sant Pere de Galligans, que és l’edifici més antic de Girona i intacta, és del s. XII. Al seu costat, la capella de Sant Nicolau.. Decorada amb símbols de la seva época, no com ens sembla a nosaltres.

Un dels rius de Girona és el Galligans, només transporta aigua quan plou. Una mostra que portava molta aigua és que el pont era molt aixecat.

En un carrer de Girona hi passa la Via Augusta. Una ciutat construïda més tard que la Via. Aquesta carretera també passa per Tarraco, la capital de la península segons els romans. A partir d’aquesta Via, la ciutat neix, s’expandeix.

Just davant de l’església hi trobem la lleona de Girona. Aquesta és romànica. Al carrer hi ha la còpia. La lleona tè un gran contingut simbòlic relacionat amb la protecció ja que anteriorment hi havia un alberg per els peregrins que anaven a visitar les restes dels sants. Al cap del temps, l’hostal desapareix. Amb aquesta lleona hi ha una llegenda d’orígen medieval que ens diu que si tocaves la lleona tornaries a Girona.

Els banys àrabs, on la gent anava per passar-ho bè. L’única part concervada és la plaça principal. On hi havia un claustre. A més a més totes les altres parts no han pogut ser concervades però es sap que hi havia banys calents, frets i els forns per escalfar l’aigua. Aquest banys, van tancar el s. XV a causa que només hi anaven una o dues vegades a l’any