top of page

Sinopsi

Papá mantenía en secreto su depresión. Recuerdo las cortas tardes que jugaba con él y con Alex. Me gustaba Girona, era una ciudad divertida. La mudanza no fue fácil después del divorcio con mamá a causa de su adicción. Recuerdo vagamente su imagen, siempre con una botella de vino a mano. Teníamos una vida feliz, y poco a poco papá la iba olvidando. Pero su mundo se volvió gris el día de mi muerte. No pudieron asumir que  pudiera caer por el balcón de  casa. Cuando Alex llegó, se quedó petrificado, cayó al suelo y cerró los ojos. Papá llegó en quince minutos, y mil imágenes de su hija, yo, le aparecieron en la cabeza. Alex y él se abrazaron y lloraron. No durmieron aquella noche.

Alex no fue a la escuela en un mes, y papá tuvo que ir a trabajar para pagar los psicólogos de su hijo.

-Hello, I’m Maria, your new psychologist, and I just want to help you. What’s your name?

-Hello… I’m Alex

-How old are you?

-13

-Can you tell me something about you?

-Well, I like football

-Why, how it makes you feel?

-Good, I’m the best of my class, the world disappears when I play football, It’s like magic because I forget my sister and her death.

-Talk me about your sister, Lily?

-Yes, she was 9 years old, and a good sister, when I think about her I remember her sweet face. She had ginger hair with freckles... we sometimes argue but she was nice. We usually love to play volley, she always won me. But I don’t want to talk more please, I’m tired…

Era la hora de ir a la escuela, le ayudó. Allí olvidaba un poco a Lily, y se entretenía  con sus amigos. Después del colegio iba al río Onyar. Desde el puente podía ver su reflejo, y pensaba en su vida. El recuerdo de su hermana estaba presente siempre, pero lo iba dejando atrás como el agua desdibujaba las imágenes que reflejaba.

Quan va acabar l’institut el pare ja tenia 65 anys. No treballava però continuava igual d’amargat, tenia la mateixa cara d’aquell dia, i ja  feia uns quants anys. Ningú no el podia fer feliç, ni tan sols la mare, que va venir a l’enterrament. Jo encara tenia l’esperança que tornessin a viure junts,  tot i que sabia que era només un desig. L’Alex se’n va cansar, ni tenia el meu desig, ni volia viure amb un vell arrugat, i un dia va desaparèixer.

Ara l'Alex viu a Sant Mateu de Montnegre. Es pastor i està cansat. Avui ha anat a visitar el  pare i ja ha tornat i hi pensa. Jau a l’herba verda i humida, mentre les seves ovelles pasturen enmig d'una herba massa seca. Està observant una posta de sol, el cel és vermell amb tons taronges, als núvols no hi veu cap dibuix, perquè té el cap enterbolit, només pensa en una cosa, avui fa divuit anys del gran desastre. Està sol, només li queden les seves ovelles, un pastor alemany anomenat Fred, una mare alcohòlica i un pare que viu en una llarga i pesada depressió. I cada any torna a Girona per a portar-me un ram al cementiri, encara no m’ha oblidat.

Per  l'Alex ha estat difícil superar el divorci, després del problema amb l’alcoholisme de la seva mare. Buscant un nou lloc, amb ganes de canvis, el pare, la Lily i ell s'han traslladat a Girona, una ciutat llunyana d'on vivien, però tranquil·la. Però un dia tot es capgira, i el món de l’Alex canvia en vint-i-quatre hores. I ara, té por de quedar-se sol.

La muerte de Lily

bottom of page