l'esperit de girona

I was late at the meeting time, I was 15 minutes late. I was wondering all the time how I could have been away of my natural group and how I could have been lost in Girona.

 

I was going round and round and I was getting more confused each minute. All the streets looked the same to me and my legs begun to get weaked. I tried to turn on my cell phone to contact with my friends but it had dead battery. Els minuts passaven cada cop més ràpid i  no trobava la plaça on, feia 50 minuts, havia quedat amb tot el curs. Estava tan cansat de córrer que vaig començar a marejar-me i a tenir visions estranyes, tot al meu voltant semblava que es mogués. No veia res i no em vaig adonar que em desviava cada cop més cap a la carretera. Quan em vaig adonar, ja era massa tard; un camió s'apropava en la meva direcció a molta velocitat. Vaig intentar córrer en direcció a la vorera però no ho vaig aconseguir.

-Be Martí, això és el que li va passar al teu tiet Joan, és la història de com va morir, amb només 14 anys. Ara que tu tens la mateixa edat i aquest curs també aniràs a Girona de colònies, et demano per favor que vagis amb molt de compte. No vull perdre a ningú més.

-Ho se mare no deixaré que em passi res, tranquil·la, aniré amb molt de compte.

El verano siguiente de las colonias, en las que Martí tuvo algunas alucinaciones y algunos sucesos extraños como oir voces o notar cosas, se fue de campamentos con el cau en Girona.  A medio viaje, el autocar tuvo un accidente. Este se produjo por culpa del viento, que tiró un árbol en medio de la carretera e hizo volcar el autocar. En este accidente, hubo algunos muertos y muchos heridos. Martí por suerte, no murió. Por culpa de aquel accidente, su madre no dejó que su hijo volviera a Girona nunca más.
 

Después de lo sucedido, todas las generaciones de la familia de Martí temían ir a Girona y pensaban que estaba poseída por el ánima de Joan, quien paseaba por las noches por las calles de Girona buscando a su familia.