En David jeia sobre el fred carrer mentre una fina pluja el cubira. Observava la porta d’un petit comenci que venia els productes del gremi dels ferreter. El que més li cridava l’atenció era una gran estatua situada a la porta: un guerrer, amb gran armadura y brillant elm. Però a canvi de l’espasa duia una gran clau i el en centre del seu pesat escut on hi havia un drac gravat.

 

Recordo el dia que el vaig trobar,  jo pasejava aprop d’allà. Vaig veure aigua sobre les seves galtes, vaig suposar que era per la pluja però rapidament vaig descobrir que el nen plorava. Ell va aixecar el cap i em va mirar amb una barreiga de temor i curiositat. Segurament va ser per la meva vestimenta.

​

-Hello -li vaig dir- What is your name boy?

-Da-David – va dir ell, espantat- My name is David, Sir.

Jo vaig riure fluixet: seguramente em va confondre amb un d’aquells nobles que vivien en els seus castells matant als vassalls de tan treballar.

-I'm not a Sir, David. It's because of my estrange clothes, isn't it? I look like a Sir – li vaig dir jo-.

En David em va mirar amb desconfiança. Era evident que seguía espantat. Va asentí amb el cap lentament, amb la mirada fixa en la meva roba, era la roba que havia de portar com a sacerdot en la catedral, tot i que a mi no m’agradava.

-Well, you don't need to be afraid, David: I'm not a Sir, I'm a priest. And tell me, where are your parents?

De sobte la calma que va apareixer en el rostre d’en David al saber que jo no era un noble mata-vassalls dels que es tancaven en els seus castells es va disoldre: el seu rostre va inspirar de nou llastima y les llagrimes van tornar a nèixer en els seus ulls.

-My parents are dead.

Vaig notar com el meu rostre també es congelava per un moment. Vaig pensar en el nom del noi: David.

De sobte ho vaig comprendre: aquell nom era jueu. Llavors vaig notar com la rabia em corria per les venes. L’Inquisició esteva passant-se de la ratlla, ja feia massa que acabavan amb famílies senceres de jueus. Jo no era jueu ni tampoc cristià, però tot i així em veía obligat a treballar i viure en la catedral.

-You are jew, aren’t you? -li vaig preguntar-.

-Yes -responguè- But I don’t want to go to the synagogue. There are bad men with swords that are hitting all the jews. I don’t want to go there; this means will kill me, like my parents.

En David em va mirar amb els ulls plorosos. No podía deixar-lo allà.

-Yes, the Inquisition… - realment, no podía deixar-lo allà- Come with me David, there is something that you maybe want to know. Come on follow me.

En David em va seguir fins les llargues escales que portaven al imponent edifici de murs sòlids que era la Catedral de Girona. Allà em vaig parar i al donar-me la volta vaig dir-li:

-You have to search the key, David. Only if you do it I can explain my secret. The dragon is the key, David. Remember it: the dragon is the key.

​

Mentre veía marxar al nen vaig recordar que no li havia dit com em deia.

Llavors vaig recordar que ni jo mateix me’n recordava.

En David caminava entre la gent de Girona questionant-se l’enigma del Sacerdot<<The dragon is the key, the dragon is the key, the dragon…>> les paraules “el drac és la clau” resonaven en el cap d’en David cada cop amb més intriga, intentant trovar la clau sense saber ben bé el que buscaba.

​

Entonces recordó el gran guerrero de delante del comercio que llevaba una llave por espada y un dragón gravado en el escudo. Corrió por las calles esquivando a comerciantes y campesinos hasta llegar a la pequeña tienda. Al llegar contempló otra vez la belleza de la estatua. Después, decidido a resolver el enigma que le planteaban, se adentró a buscar la llave.

El dependiente, un hombre viejo, con algunos cabellos blancos y unos anteojos pequeños delante de unos ojos más bien grandes, de un color gris claro.

 

Este puso los ojos sobre el niño y le dijo:            

-Hello guy. What do you want?

David se quedó callado: en realidad no sabía si buscaba una llave o un dragón.

-I’m searching a key –se decidió al fin-.

-A key? Well guy, the keys are too difficult to find. I don’t have the key of your house guy.

-I know, I know… I’m searching the key of the dragon.

-The key of the dragon? I don’t know what is the key of the dragon little boy.

-You don’t know what is the key of the dragon? You don’t know who is… -David pensó entonces que no sabía el nombre del sacerdote- …the priest, of the cathedral.

-The priest? Yes the priest, I know who is but I know anything about keys of dragons… 

David volvió a la catedral, donde le esperaba el sacerdote, con la cabeza baja por no haber podido resolver el enigma.

Subió las largas escaleras y cruzó la gran puerta. Adentro el silencio invadía los oscuros rincones y David me encontró arrodillado contemplaba las vidrieras.

​

-I don’t have found the key, priest –dijo David con tristeza-. I’m sorry.

-No David, you are wrong. At every time you had got the key. But you never had know it.   

-I have the Key? Now?

-Of course. When you enter to the cathedral you don’t doubt to do it.

-I don’t understand…

-You are a jew. And now you are in a Christian cathedral. Do you think that you are really a jew?

-What are you saying? My parents, all my family are jew! I'm jew! I don't know why I'm here!

-Listen to my, David. You are angry, and I understand it, but you don't have to accuse me.

-No! I accuse you because you say that I'm not really a jew! I'm a jew!

-Please David. Listen to me. You aren't jew, I'm not christian.  These kind of religions doesn't exist. Really there is a god but his name isn't Jahve or Al·lá. There is only a God. These is the real God, there are no more Gods. The different religions only entail wars and destruction. These God that I present to you is a benevolent God, he doesn't want wars, but only a little part of the world knows it.

​

-But what similitude has this god with a dragon? And how you know that is different than the other gods?

Yo sonreí, me levanté y le dije a David:

-Okay, I will answer your questions. Follow me.

Guié a David hasta una pequeña puertecita que conducía a unas escaleras que bajaban. Al llegar abajo encontramos la sala que yo había estado custodiando largos años. Era una sala circular con una puerta de piedra al fondo flanqueada por dos dragones de piedra.

-The dragon is the the God form. You can't represent it with another form. And I know that he is different than the other gods because I know it.

-You know it?

-Yes. And you too. And all the people. But they don't know it.

-Okay, its' a different god than the other gods that we know, isn't?

-No. He is Jahve and he is Al·lá and he is the christians god because these gods are the same god but with different names. There are no religions; there are no different gods, David. All the wars can finish David, this god is different David, and you know it. Come on, try it, you can do it David, believe it.

​

David cerró los ojos. Lo que le planteaban era complicado.

Entonces vio cruzar delante de él a una gran silueta alada que también tenía los ojos cerrados. El dragón se situó delante de David y abrió los ojos. Un destello de luz lo iluminó, los brillantes ojos de la bestia penetraron en su mente. David dejó atrás su pasado judío y se adentró en un nuevo mundo que le ofrecía nuevas posibilidades, lejos de guerras, lejos de religiones, cerca de la verdad.

​

-I do it -musitó David en voz baja-. Yes I do it.

Entonces yo también cerré los ojos y me adentré con David en ese mundo, un mundo del que D avid buscaba la llave sin saber que él mismo lo era.